LA UNIÓ de Llauradors considera que l'autoregulació en el sector de l'oli seria un mal pegat

LA UNIO - 10 Oct, 2019

A l'olivar tradicional i de baix rendiment com el nostre ens van condemnar amb ajudes de 150-160 €/ha, quan en altres comunitats cobren 700-800 €/ha

LA UNIÓ de Llauradors no creu que la solució als mals del sector de l'oli siga una “autoregulació”, una retirada obligatòria d'oli del mercat sense ajudes públiques, perquè ningú ha explicat als productors en què consisteix, a qui afectaria, ni el seu impacte previsible sobre el mercat i els seus ingressos. L'organització considera, a més, que aquesta autoregulació li posa en safata al Govern una excusa per a no assumir les mesures de la seua competència que cal adoptar. 

LA UNIÓ, qui ja ha manifestat en més d'una ocasió la seua preocupació sobre el context en el qual s'està movent el mercat de l'oli d'oliva, considera que per a donar respostes i solucions reals sobre la taula s'ha de tirar del fil fins a trobar les vertaderes causes de la situació actual i els seus responsables. “Si es planteja el problema, com alguns fan, com una mera qüestió d'oferta i demanda, cal tindre en compte que el mercat no té raó social davant la qual manifestar-se”, indiquen des de l'organització.

No és només una qüestió d'oferta i demanda

Com ve denunciant l'organització, haver comptat amb una producció elevada en l'àmbit estatal no explica per si mateixa la negativa situació de preus. “En similars circumstàncies està Itàlia, amb un preu que és el doble que el nostre, i Grècia, on està també més car” afirma. “Tampoc el fet que l'oli d'oliva verge extra i el llampant tinguen el mateix preu és una cosa natural en el mercat.”

L'organització posa l'accent en raons, al seu judici, que no tenen a veure amb les lleis del mercat per a arribar a aquesta situació: les importacions d'oli -a vegades de qualitat dubtosa i agressives en preu- que són afavorides per la política comercial de la UE; els desequilibris d'una cadena alimentària no corregits per una Llei poc ambiciosa; el frau sobre mescles, origen i etiquetatge, que no és perseguit amb els mitjans ni la voluntat necessària; i la inadequada segmentació del consum davant la qual s'ha mostrat incompetent la Interprofessional en aquestes últimes onze campanyes en les quals s'ha gastat prop de 80 milions d'euros recaptats al sector, fonamentalment en publicitat.

“No arreglant abans tot això, sotmetre als productors una autoregulació obligatòria i sense suports públics, és un sacrifici inútil, perquè el que retirem d'una banda ens poden colar per la frontera o pel frau” és la reflexió que es fa des de LA UNIÓ, que també recorda que si cal retirar conjunturalment oli del mercat “el que necessitem és un ministre que sàpiga defensar a Brussel·les el que cal fer amb les ajudes previstes en la OCM, que per a això estan, no que ens done permís perquè ho fem nosaltres carregant-ho sobre les nostres costelles i convertint les nostres cooperatives en magatzems gratis per a la indústria”.

Dirigir les ajudes als productors professionals

D'altra banda, l'organització assenyala que defensar el preu de l'oli en el mercat, no és igual que defensar l'olivar tradicional o que defensar als olivicultors professionals i cal ser honestos en el missatge.

Segons LA UNIÓ a l'olivar de baix rendiment com el de la Comunitat Valenciana el van condemnar els qui fa anys van defensar en les Reformes de la OCM d'Oli l'ajuda a la producció en lloc de l'ajuda a l'arbre “amb la qual cosa l'olivar tradicional com el nostre es va quedar amb ajudes de 150-160 euros per hectàrea, mentre que l'intensiu es va fer amb una motxilla d'ajudes, heretades en la PAC de hui, de 700-800 euros per hectàrea i que en algun cas arribaven fins a 2.000”.

Demanar ara un suport específic per a l'olivar tradicional en un context anunciat de retallades per a la pròxima reforma i que, en tot cas, hauria d'eixir reduint el muntant d'altres sectors, és jugar amb les expectatives dels olivicultors. Més aviat, “cal defensar, com fa LA UNIÓ i la seua organització estatal Unión de Uniones, un repartiment just dels pagaments directes de la PAC i concentrat en els professionals del sector”.

L'organització ressalta igualment la incoherència d'unes polítiques agràries i comercials que diuen defensar l'olivar tradicional pel seu paper ambiental, però que espenten als olivicultors a intensificar les seues explotacions amb la fi ser competitius; per a després, davant el desarmament dels instruments públics per a estabilitzar els preus, orientar-los cap a la automutilació de l'oferta: “és que és directament de bojos, i el pitjor és que hi ha qui segueix aquest joc”.

Continuarem defensant als olivicultors

Finalment, les organitzacions que pertanyen a la Unión de Uniones desitgen aclarir que es van posar en contacte amb les organitzacions convocants de la manifestació de hui per a conéixer la taula reivindicativa i sondejar les possibilitats d'adherir-se a aquesta. La resposta que van rebre, a través d'UPA, va ser “la dificultat existent” perquè l'organització s'incorporara com a promotora atés que la convocatòria conjunta havia requerit “contactes i treballs previs…en les últimes setmanes i mesos”. Entenent aquestes raons, però no el perquè no es va oferir en aquell moment a participar a l'organització, en tot cas Unión de Uniones hauria requerit per a ser convocant de l'acte modificacions en algunes de les mesures contemplades en la taula reivindicativa que, per les raons exposades, no són compartides íntegrament. En qualsevol cas, Unión de Uniones es manté decidida en les seues posicions en defensa dels olivicultors professionals i oberta a una futura unitat d'acció que és el que els llauradors esperen de la nostra responsabilitat com a representants dels seus interessos.