a Llei de ramaderia de la Comunitat Valenciana, que va entrar en vigor l'1 d'abril de 2003, té com a objectiu general regular l'activitat ramadera a la nostra comunitat autònoma. Tot això emparat pel que s'ha dit en el preàmbul, en el qual s'indica específicament com a objectiu fonamental la promoció del desenvolupament de l'activitat ramadera d'una manera sostenible, especialment a les àrees d'interior, fixant les condicions i estímuls per a l'exercici de la mateixa . Tot això en base a l'article 130 de la Constitució que estableix un mandat dirigit als poders públics en què se cita textualment «atendran a la modernització i desenvolupament de tots els sectors econòmics i, en particular, de l'agricultura, de la ramaderia, de la pesca i de l'artesania, a fi d'equiparar el nivell de vida de tots els espanyols ».

Per això LA UNIÓ va dirigir, ja l'any 2017, petició a la Consellera d'Agricultura, recordant-li que l'1 d'abril de 2018 finalitzava el termini establert, en la citada Llei de Ramaderia, perquè poguessin continuar exercint l'activitat aquelles instal·lacions ramaderes que , a l'entrada en vigor d'aquesta llei, estiguessin inscrites en la Llista d'explotacions ramaderes amb anterioritat a maig de 1995, i que no tinguin la corresponent Llicència per exercir l'activitat i no poguessin obtenir-la per raons urbanístiques relatives al seu emplaçament

En aquesta missiva, i en les posteriors reunions que s'han succeït al respecte, LA UNIÓ va proposar la necessitat d'ampliar aquest termini perquè les explotacions ramaderes que es trobessin en aquesta situació poguessin continuar exercint l'activitat ramadera, sempre que les instal·lacions complissin les condicions higièniques, sanitàries, de benestar animal i mediambientals legalment exigides.

La justificació era molt clara i la Conselleria així ho ha entès; les explotacions ramaderes compleixen una missió primordial en les zones d'interior on s'ubiquen, vertebrant el territori, fixant població en municipis d'interior, creant ocupació estable i complementant l'activitat agrícola, amb els beneficis que això produeix. Per això, tancar explotacions ramaderes que funcionen, produeixen carn segura i de qualitat, generen beneficis econòmics i de sostenibilitat dels municipis d'interior i fins al moment no han tingut problemes de higiènics, sanitaris, de benestar animal ni mediambientals, no tenia cap sentit .

A més, aquesta possibilitat es va introduir en la Llei de 2003 i anava acompanyada d'una línia d'ajudes al trasllat d'aquestes explotacions ramaderes. Aquests ajuts es van deixar de publicar per la Conselleria d'Agricultura a l'any 2009, de manera que la majoria d'elles mai es van poder acollir a aquesta opció. Aquesta ha estat una altra de les demandes de LA UNIÓ, dotar pressupostàriament aquesta línia perquè es puguin fer efectius els trasllats.

Cal destacar, que aquestes granges han estat objecte de nombroses pressions per part d'Ajuntaments, perquè cessessin en la seva activitat per queixes o denúncies de veïns establerts, en la majoria dels casos, amb posterioritat a la de les explotacions ramaderes. Des de LA UNIÓ sempre hem defensat aquests casos i en aquests 15 anys hem aconseguit que les explotacions ramaderes que ens han traslladat aquestes pressions no fossin tancades en cap dels casos.

Des del 1 de gener de 2018 i gràcies a les gestions realitzades per LA UNIÓ, ja consta en la Llei de ramaderia que aquelles explotacions ramaderes, inscrites en la Llista d'explotacions ramaderes amb anterioritat a maig de 1995 i que no es puguin legalitzar per motius urbanístics puguin seguir exercint l'activitat fins a l'1 d'abril de 2028. Donant aquest mateix termini a la Conselleria, perquè posi en marxa línies d'ajut al trasllat d'aquestes explotacions ramaderes.