Introducció

L'agrocompostatge es ve desplegant des de l'última dècada com una opció eficient en la gestió de residus i com a renda complementària per a llauradros en diversos països d'Europa i els Estats Units com Àustria, Bèlgica, França, Holanda i Masachusets.

Consisteix en la recollida selectiva de la matèria orgànica residual -a la qual estarem obligats a 2020 per la directiva de la UE i la Llei 22 / 2011-, que es transporta a curta distància a un agricultor perquè la tracti i la transformi en compost per aplicar a les seves finques, reduint el consum de fertilitzants de síntesi i fixant carboni en sòl -com es va confirmar en la Cop 21 de París la iniciativa 4x1000

Com a resultat d'aquests dos mesos de treball del Grup Operatiu suprautonómico de Agrocopostaje s'han realitzat una sèrie de jornades d'informació a agricultors i un qüestionari online també dirigit a municipis de tot l'Estat. Un centenar d'agricultors i 75 municipis de 10 comunitats autònomes han mostrat interès a participar en experiència de agrocompostaje a les seves terres.

Socis

 

 

El 65% dels municipis interessats són de menys de 500 habitants, on el agrocompostatge dels residus orgànics municipals pot permetre complementar rendes a agricultors i fixar població en el medi rural.

El 65% dels llauradros interessats són productors ecològics certificats o agroecològics (de proximitat sense certificar). El 52% d'ells amb menys de 4 ha de superfície. Això confirma que l'agrocompostatge desperta interès sobretot en les finques més enfocades a la producció i venda orgànica i de proximitat. I el 35% d'aquests productors no rep cap ajuda de la PAC, i el 37% rep menys de 3000 € d'ajuda a l'any.

Entre les conclusions que es desprenen del projecte d'innovació d'Agrocompostatge d'aquest grup operatiu es pot destacar que amb una superfície de 4 ha, aquest eventual agrocompostador tipus, hortofruticultor, segons el model que proposa aquest Grup Operatiu suprautonómico d'Agrocompostatge, rebria unes 200 a 300 t l'any amb una renda que se situaria per a 200 t / any entre els 10.000 € a l'any (50 € / t com reben a Àustria) i els 30.000 € a l'any (com reben algunes de les experiències i el projecte Madrid Agrocomposta) .

Una xicoteta planta agrocompostadora de 200 t / any suposen entre 1.500 i 2.100 habitants aportant les seues restes orgàniques domèstiques, barrejats amb unes 100-150 t de restes de poda triturada o altres subproductes agrícoles i ramaders.

Una explicació del projecte i de l'agrocompostatge de forma didàctica i pràctica punxant ací

 Col·labora:   Amb el finançament de: